El seu assut es troba a l’Estret de Bolulla, on ja existia l’anomenat reg de l’Estret, d’uns 400 metres de longitud, en el segle XVIII. Amb la prolongació de la seua séquia mare es va constituir per primera vegada en comunitat de regants en el 1810.

Va iniciar els tràmits per la seua inscripció al registre d’aprofitaments hidràulics l’any 1913, la qual va aconseguir finalment el 1962. En la actualitat el seu canal principal sobrepassa els set quilòmetres de longitud, abasteix 54 ha de superfície irrigable i arriba fins la partida del Pinar.

La partida i reg del Coig ja apareix esmentada a Callosa a la documentació del segle XVII. Es tracta d’un xicotet reg d’unes 2,4 ha que s’abasteix del riu Bolulla. Va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics el 1989.

Aquest reg d’unes 3,5 ha es troba a la denominada Illeta d’Algar. Era una antiga illa fluvial a la confluència dels rius d’Algar i Bolulla, producte de les fortes crescudes que han fet canviar fins i tot el caixer del riu. En 1962 es va legalitzar la seua concessió.

Conegut també com el Margequivir de dalt, es va constituir en comunitat de regants en 1802, conservant la preeminència per al reg als usuaris del curs alt. Després de les successives expansions del seu perímetre irrigable, rega actualment unes 114 ha, inscrites al registre d’aprofitaments hidràulics el 1962.

L’antic molí medieval d’Algar ja apareix reflectit en 1248 al Llibre del Repartiment. Durant segles va ser un dels molins més important de la vall i donava servei a Callosa i Tàrbena. Perduda la seua activitat molinera els seus canals serveixen actualment per regar unes 1,7 ha de terra de la família dels Parraos, amb concessió des de 1990.

Conegut popularment com la Séquia Mare, abastia l’antic molí de Crisanto Tasa. Data del segle XVIII, quan era conegut com la séquia del molí nou d’Algar. L’any 1902 va ser arrasat per una forta crescuda. Actualment el seu assut i les seues séquies serveixen per regar unes 7 ha. La seua concessió data de 1964.

Aquest reg, conegut popularment com el Margequivir de baix, es va constituir en comunitat de regants per primera vegada el 1857. Antigament també aprofitava els sobrants de la Central Hidroelèctrica de l’Algar. La seua concessió data de 1968 i rega actualment unes 88 ha.

La paraula d’etimologia àrab algoleja s’usa per designar els xicotets bancals guanyats a les riberes del riu. L’origen d’aquest reg és l’aprofitament d’unes 3,5 ha de terra horta a la ribera de l’Algar, inscrites al registre d’aprofitaments hidràulics en 1962.

El batle era l’antic oficial senyorial de justícia, en actiu fins al segle XVIII, l’equivalent a l’algutzir. El càrrec va donar nom a aquest reg de la conca de l’Algar que dóna aigua a unes 5 ha a la partida de les Algoleges. Supera els dos segles d’existència, però no va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics fins el 1962.

La instal·lació del Molí de Ronda cap al 1788 va fer possible la construcció d’un canal que conduïa l’aigua de l’Algar fins a la partida de Mosmai. Al llarg del segle XIX el propietari del molí va signar diferents concòrdies amb els frontalers d’aquesta séquia per permetre’n el regadiu, que va donar lloc a aquesta comunitat de regants. Va ser inscrita l’any 1954 i actualment rega unes 30 ha.

Amb un perímetre irrigable d’unes 13 ha, aquest reg pren el seu nom d’una de les plantes de ribera més tradicionals pels seus usos medicinals i festius: la murta, el Myrtus Communis. La seua concessió de reg data de 1962.

El topònim original de tota aquesta zona era Mormany, com es troba als documents d’època medieval, en referència a l’antic aiguamoll que hi havia. Rega un total de 7,4 ha de terra i va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics l’any 1961.

Les séquies d’aquest reg, l’últim aigües avall del riu Algar, comparteixen l’aigua i el topònim Mosmai, entre els termes d’Altea i Callosa d’en Sarrià, amb un total de 15 ha. El seu aprofitament va ser inscrit l’any 1951.

És el primer reg que trobem al riu de Callosa, que es com s’anomena aquest tram del riu Guadalest. El sistema de regadiu rep el seu nom de la família que la gestionat durant generacions. Rega unes 5 ha i la seua concessió va ser inscrita al registre d’aprofitaments hidràulics el 1964.

Aquest reg pren el seu nom de la font que l’abasteix, la font del Bosquet. Rega una extensió d’unes 5 ha i va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics el 1962.

S’anomena així aquest reg pel sobrenom de la família que l’ha gestionat durant més d’un segle, els Cardona. El seu origen són els bancals que tradicionalment s’han guanyat al caixer del riu, les anomenades rambles. Va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics en 1980 amb una superfície total de 5 ha.

Aquest xicotet sistema de regadiu, creat per José Martí, s’administra amb una antiga bassa, abastida originalment per una sínia. Als anys setanta es va construir l’assut i la séquia, que va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics el 1988. Actualment rega una hectàrea i mitja d’horta i fruiters.

Foia es com s’anomena a les xicotetes depressions que s’han usat des d’antuvi com a terra de conreu, donades les seues òptimes característiques agrícoles. El reg de la Foia Roja abasteix unes 5 ha amb una concessió que data de 1980.

El reg de Virons és el de menor extensió de tota la Comunitat General, amb unes 7,5 fanecades i només un titular. Aquest aprofitament hidràulic disposa de la seua concessió pròpia des de 1988.

A Callosa s’anomena terrer a aquelles vessants de forta pendent que arrastren terra i pedres a les fortes pluges. Amb els anys molts terrers van ser a poc a poc abancalats i aprofitats per al conreu. Aquest compta amb 3,7 ha de regadiu amb concessió des de 1980.

El topònim Moia s’utilitza habitualment per designar zones de final de terme, on es troba el molló o fita, en aquest cas amb el terme de Polop. Aquest reg va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics el 1971 amb una extensió aproximada d’una hectàrea.

El reg rep el seu nom dels minyons, que era com es coneixia als guardes municipals fins al segle XIX. Actualment rega unes 4 ha i va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics el 1961.

Aquest reg travessa les partides del Botisant, La Foia, L’Armaig i l’Algoda, entre d’altres, fins arribar a Rutxei, la partida que li dóna nom. Aquest topònim té com a origen el cognom d’una família callosina, documentat al segle XVI. Es va constituir en comunitat independent de regants cap al 1927, però la seua inscripció al registre d’aprofitaments hidràulics va ser l’any 1968. Al llarg dels més de cinc quilòmetres de séquia mare rega unes 180 ha de terreny.

La primera séquia de el Piquero es va construir per abastir un antic molí draper, en època medieval. En el segle XVIII es va recuperar aquest canal per crear un sistema de regadiu que es va expandir fins a completar les 66,5 ha en terme de Callosa i La Nucia. Encara que les seues primeres ordenances daten de 1913, no va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics fins el 1961.

L’origen d’aquest reg són els aprofitaments de ribera del riu Callosa, com l’antic reg del Barranc Salat. L’expansió de la seua zona irrigable va començar al segle XVII fins arribar en l’actualitat a un total de 46 ha. El seu aprofitament va ser inscrit en 1964.

L’últim reg del curs del riu de Callosa, distribueix l’aigua a unes 18,6 ha des de fa més de tres segles. S’abasteix tant del riu com de la font de l’Esperit Sant, que li dóna el seu nom. Va ser inscrit al registre d’aprofitaments hidràulics l’any 1953.

Aquest és el reg més antic de Callosa. La seua séquia mare data d’època medieval i s’anomenava popularment la Parà Major. Històricament s’ha abastit de la Font Major fins que als anys cinquanta el seu cabal va servir per la instal·lació de la agua corrent a Callosa d’en Sarrià. Llavors es va crear la Comisión de Elevación y Afloramiento de Aguas per aconseguir nous recursos hídrics. Per la perforació de pous va nàixer una segona entitat anomenada Grupo Sindical de Colonización Virgen de las Injurias, però ambdues entitats van seguir utilitzant la mateixa xarxa de distribució fins la seua unificació el 1989. Actualment rega un total de 385 ha.

Des del segle XVII s’ha aprofitat per a reg la font d’Onaer, a través de distintes basses. Als anys huitanta del segle XX, es va constituir la primera SAT. L’entitat va construir un sistema de distribució d’aigua per dotar de reg a unes 42 ha, abastit amb dues grans basses a la partida d’Onaer, de la que rep el seu nom aquest reg. El seu aprofitament hidràulic va ser inscrit l’any 2008. En 2012 els seus usuaris es van constituir en la Comunitat de Regants d’Onaer , però conservant la SAT.

Des de mitjà del segle XX s’han constituït a Callosa d’en Sarrià diverses societats agrícoles de transformació (SAT) per desenvolupar l’agricultura i estendre els regadius per tot el seu terme municipal, com aquesta de Segarra. Rep el seu nom del topònim de la zona regada, l’origen del qual és el cognom, ja desaparegut, d’una família callosina. El 1586 encara vivia a Algar Maria Segarra. Situat a la vessant sud de la serra de Bèrnia, aquest reg de més de 100 ha disposa d’un sistema de bombeig propi i un modern dipòsit. Aquesta SAT va ser inscrita al registre d’aprofitaments hidràulics l’any 2002. En 2015 es va convertir en comunitat de regants.

L’origen d’aquest reg és el Molinet del Governador, conegut antigament com el molí de Sellés. Al segle XVIII es va crear el sistema de séquies que aprofitava tant l’aigua del riu Guadalest com la de l’anomenada font Bruta, per fer funcionar el molí i regar les terres circumdants. El molí va deixar de funcionar cap al 1892, però les seues séquies reguen actualment unes 3 ha.

Rep el seu nom del topònim d’origen àrab pesaduro, que significa camp de cases. Al pla del Pesaduro se situava antigament l’assut que abastia a la resta de regs aigües avall del riu Guadalest a terme de La Nucia. Actualment dota d’aigua a la séquia del Pesaduro - Algepsa. La seua concessió data de 1955 i rega unes 21 ha.

Algepsa és com es coneix aquest tram del riu per l’abundància de terra d’algeps. Amb la construcció de la presa de la Rompuda, del Canal Baix de l’Algar, es va habilitar un canal secundari per subministrar aigua a aquest reg. El treball de generacions de llauradors han fet fèrtils aquests terrenys de més de 10 ha, inscrits al registre d’aprofitaments hidràulics des de 1955.